Un poble sense famílies joves?

27 d’agost 2016: Els joves catalans destinen un 59,3% del seu sou a pagar el lloguer.
30 de novembre 2017: Els joves han de destinar un 65% del sou a pagar el lloguer.
19 de juliol de 2019: Els joves han de destinar més d’un 90% del sou per poder viure sols.
17 de desembre 2019: En concret han de dedicar el 119,7% del sou a pagar habitatge.
Quatre titulars de diferents mitjans de comunicació trobats amb una simple cerca al navegador.
La solució passa, òbviament, per tenir habitatge públic de lloguer que ajudi a baixar el preu augmentant l’oferta: quan tota la política d’habitatge es deixa en mans del mercat tenim l’experiència que és un autèntic desastre social i econòmic. També sabem que no es pot fer política d’habitatge sense tenir cases ni pisos de propietat municipal.
Per això estem extraordinàriament preocupats per la lleugeresa i la irresponsabilitat amb que s’ha aparcat el projecte de construir 40 pisos de protecció oficial destinats al lloguer.
Ha costat molts anys que la Generalitat ajudi a la construcció de pisos a Castellar destinats a que l’Ajuntament pugui oferir lloguers a preus raonables com per què ara ens dediquem a jugar-hi.
Afegim-hi que la taxa de natalitat s’ha reduït a la meitat en deu anys (sí, hi ha la meitat de naixements que fa una dècada!)
Voleu dir que som els únics que estem molt preocupats pel tema?
Segur que ens hem de dedicar sobretot a buscar a quina administració li hem de donar les culpes?
No hauria de ser aquesta una prioritat per a Castellar?