• Menu
  • Skip to primary navigation
  • Skip to main content
  • Skip to footer

Castellar Vila Republicana

Secció local d'ERC de Castellar del Vallès

Header Right

  • Notícies
  • Agenda
  • Qui som
    • Presentació
    • Assemblea dones
    • Equip humà
    • Programa electoral Eleccions al Parlament de Catalunya 2021
    • Programa electoral
  • Documents
    • Mocions
    • Opinions
    • Beca d’estudis 2023 ORIOL PAPELL i TORRES
    • 4art Concurs de cuina de Mongetes del ganxet
    • Proposta de mesures complementàries per tal de mitigar l’impacte econòmic i social del COVID-19 a Castellar del Vallès
    • Concurs de fotografia culinària mongetes del ganxet
  • Participa
  • Rutes
  • Contacte
  • Notícies
  • Agenda
  • Qui som
    • Presentació
    • Assemblea dones
    • Equip humà
    • Programa electoral Eleccions al Parlament de Catalunya 2021
    • Programa electoral
  • Documents
    • Mocions
    • Opinions
    • Beca d’estudis 2023 ORIOL PAPELL i TORRES
    • 4art Concurs de cuina de Mongetes del ganxet
    • Proposta de mesures complementàries per tal de mitigar l’impacte econòmic i social del COVID-19 a Castellar del Vallès
    • Concurs de fotografia culinària mongetes del ganxet
  • Participa
  • Rutes
  • Contacte

Petons de llop

Home opinions Petons de llop
  • Josep Maria Calaf
  • Data de la publicació: 28 febrer 2020
  • Comparteix:

Petons de llop

Fa ja quasi cinc anys que soc regidor i, per tant, assisteixo als plens convocats en què els càrrecs electes podem exercir la nostra funció política públicament. Durant aquest temps he assistit a plens que podria qualificar de moltes maneres: tranquils, tensos, multitudinaris, transcendents, emocionants, tristos, alegres, animats, productius, sorollosos, llargs… Però el que no recordo és un ple que l’hagi pogut qualificar de perplex. Excepte el de dimarts passat. I si el puc anomenar així és per dos fets que hi van confluir i que haurien de fer reflexionar molt serenament l’equip de govern.
El primer era una proposta de canvis que afectaven la plantilla i els llocs de treball de personal al servei de l’ajuntament. L’equip de govern portava a ple unes propostes que no havien estat consensuades amb el comitè d’empresa. A més, sembla que l’empresa va emprar un to massa arrogant i prepotent en les reunions amb el comitè d’empresa cosa que va provocar que aquest es sentís, lògicament, menystingut i maltractat. La resposta va ser tan contundent com massiva: el comitè convocava tots els treballadors al ple del dimarts per fer palès el seu rebuig a les propostes. El resultat també va ser tan fulminant com efectiu: l’equip de govern es va veure obligat a retirar les propostes i emplaçar el comitè a noves reunions. Però allò que em mereix perplexitat és la resposta donada en el ple per l’equip de govern: “Nosaltres estem negociant i volem continuar negociant”. Sembla difícilment compatible portar propostes concretes al ple per ser aprovades i al mateix temps negociar-les en un altre àmbit. Què pensaven? No complir els acords del ple si després s’aconseguia un acord amb el comitè? Impossibilitar acords amb el comitè al·legant que hi havia un acord de ple? Conclusions: felicitats pel comitè i els treballadors per aconseguir uns resultats brillants amb un mitjans tan elegants. Advertiment a l’equip de govern, actuar amb una mica més de humilitat no és dolent per aconseguir concòrdies i consensos.
La segona cosa que va motivar la meva perplexitat té la mateixa arrel que l’anterior: el posicionament prepotent de l’equip de govern va censurar el debat sobre una moció d’ERC per recuperar l’antic solar de les casernes de la guàrdia civil. Certament, hi havia un informe del secretari (que pensem recórrer) que deia que es podia estar incomplint el ROM, però que en qualsevol cas deixava a criteri polític poder debatre o no la moció. I, políticament, ens van negar el debat. Això és d’una gravetat democràtica descomunal! És clar que, darrere d’aquest posicionament, hi ha l’intent d’amagar un error garrafal de l’equip de govern: un solar que era un equipament per al poble va passar per obra i gràcia del POUM a ser un terreny a l’abast del mercat lliure que permetrà omplir butxaques privades i empobrir projectes públics.
Hi ha qui omple els ciutadans de petons i abraçades quan s’acosten eleccions i treu urpes i dents quan estem fora del període electoral. A la política, com a la vida, no tot s’hi val per guanyar. Jo recomanaria menys petons i mossegades a canvi de més i millors relacions. És clar que, qui soc jo, a la fi, per dir-li al llop que no mossegui tant i al polític professional que no petonegi tant?
Potser el ciutadà també quedarà perplex quan sàpiga que els petons de llop enganyen.

Llistat d’articles del mateix autor

9 setembre 2021 // La elasticitat de la dedicació plena
22 juliol 2021 // La Policia Local un problema irresoluble?
7 maig 2021 // Energia sostenible i biomassa en el municipi
28 març 2021 // Incivisme polític en el patrimoni del poble
19 febrer 2021 // Eleccions i llibertat d’expressió
3 desembre 2020 // El bosc, gaudi o amenaça?
25 setembre 2020 // Llaços grocs
31 juliol 2020 // Ni oblit ni perdó
19 juny 2020 // Rei en demèrit
15 maig 2020 // Pomes

Esdeveniments

No s'ha trobat cap esdeveniment!

Notícies

8 març 2022 // Municipi
BASES CONCURS MONGETES DEL GANXET 2022

Registra't
al nostre butlletí

Reader Interactions

Deixa un comentari Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Footer

Participa

Si vols aportar el teu granet de sorra i col·laborar amb nosaltres, pots participar a les reunions de partit. Són obertes a militants i simpatitzants.
Més informació

Vols que t’enviem els continguts més rellevant per correu? Més informació

Qui som

  • Equip humà
  • Programa electoral
  • 4art Concurs de cuina de Mongetes del ganxet

Xarxes Socials

Totes diferents, totes en la mateixa direcció. Dones amb tots els drets.

Avís legal . Política de protecció de dades
Copyright © 2023 · Castellar Vila Republicana · Log in