No, no serà un bon Nadal

La crisi estreny fort i hi ha negocis que ho estan passant molt malament; darrere els negocis persones amb nom i cognoms que veuen com se’ls fonen els estalvis sense cap horitzó de certesa.
Persones que treballen al món sanitari, patint per un nou rebrot, per si el sistema de salut resistirà o hauran de tornar a viure i reviure les escenes del març.
Secundàriament no serà un Nadal normal, ni ha de ser-ho.
Qui més qui menys ja hem parlat amb la família que ja celebrarem un dia o altre tot allò que portem al sac des de Sant Josep: festes de Nadal, aniversaris especials, castanyades i commemoracions diverses… però que és més important ser-hi tots que no ser-hi el dia. Que ja ho celebrarem o ho celebrarem poquets, perquè tenim ganes de celebrar que s’ha acabat l’angoixa i la incertesa d’una pandèmia que ens ha recordat que ni som invencibles ni ho podem resoldre tot immediatament. Serà possible celebrar-ho al març, potser al juny, potser a l’agost… però serà possible!
Però també és veritat que la pandèmia ha servit per potenciar o accelerar coses i el cicle de Nadal a Castellar és una d’elles.
Tothom sap la importància econòmica que té el comerç local en aquests moments: llocs de treball i riquesa de proximitat.
Quan menys quilòmetres es mou cada euro que gastem, més augmenta la possibilitat que ens acabi beneficiant: en llocs de treball, en contribució a les arques municipals, en serveis…
I aquest Nadal, potser més per obligació que per devoció, Castellar ha demostrat que en aquestes dates de l’any és quan més podem exhibir la força del nostre poble: llums de Nadal, pessebres d’altíssima qualitat als aparadors, exhibicions dels espectacles nadalencs que no es podran fer en format habitual però que han fet tastets al carrer: el Pessebre Vivent de Sant Feliu, la Coral… Ha vingut de gust, malgrat tot, passejar per Castellar.
I això no ho podem deixar perdre, aquest és un format guanyador que hem de mantenir per convertir Castellar en un lloc de visita obligada per Nadal. Només ens faltaria recuperar definitivament els pastorets propis de Joan Abarcat amb tota la seva esplendor musical (i que la regidora de cultura deixi de xiular i mirar cap a una altra banda en aquest tema, com si no existís) i endreçar i fixar una oferta gastronòmica que ja tenim però que cal promocionar en conjunt (algú dubta sobre la qualitat de les nostres pastisseries, per exemple?)
Aquest any s’ha demostrat que és possible que l’economia, la cultura, el comerç de proximitat i els carrers per passejar van de bracet i es retroalimenten.
Que aquest 2020 marxi i s’endugui els mals vents que ens ha dut.
Però que el 2021 ens porti tot allò bo que hem après.
Que tingueu una bona entrada d’any i un feliç 2021 ple de salut.