Fa uns dies el regidor de Ciutadans a Castellar passava un vídeo en què ens recordava que l’espai públic es de tothom i que no s’hi podia penjar simbologia “partidista i incívica”. Al mateix temps es veien companys seus que arrencaven els llaços grocs. El mateix regidor ens recordava que “hi ha altres maneres d’expressar-nos i que tots els ciutadans comparteixen en la seva majoria”. Li deuria semblar que aquests arguments tenien prou pes per justificar que ell i els seus companys poguessin retirar aquesta forma d’expressió de bona part de la ciutadania.
La veritat és que em fa molta pena parlar un cop i un altre de coses que haurien de ser òbvies per a qualsevol demòcrata. Fins i tot diria que una part dels votants de Ciutadans no comparteixen aquests posicionaments intolerants que els seus dirigents volen imposar. Però anem a pams per analitzar amb tranquil·litat aquests “contundents” arguments. “Partidista”. La societat és, i és bo que així sigui, diversa i plural. Justament aquest és el fonament de qualsevol democràcia. En una democràcia s’ha de poder esgrimir el concepte partidista sense que generi confrontació o, en tot cas, cal acceptar-lo com una riquesa que permet a tots els ciutadans participar plenament de la seva societat. A més a més, aquí partidista no equival a ‘pertinent a un partit polític’. Ni a Castellar ni a altres llocs no hi ha cap partit polític ni associació política que tingui per objectiu penjar llaços grocs. Són ciutadans lliures, sovint sense adscripció política, que tenen la iniciativa de penjar els llaços per denunciar una situació que consideren injusta. “Incívica”. Sempre m’ha sorprès que algú pugui qualificar d’incívics els que practiquen democràticament i pacíficament la seva llibertat d’expressió, reunió u opinió. Què té d’incívic penjar una pancarta, un cartell o un llaç groc? També són incívics els que engalanen les façanes, els carrers i les places amb motiu d’alguna celebració?
“Hi ha altres maneres d’expressar-nos que tots els ciutadans comparteixen”. Certament, hi ha altres maneres d’exercir la llibertat d’expressió, però cap d’elles elimina aquesta. Són els ciutadans els que lliurement decideixen expressar opinions i la forma d’expressar-les. Referent a la segona part de l’afirmació, en què és diu que tots els ciutadans comparteixen, crec que és una expressió agosarada, ja que ningú es pot proclamar ser el portaveu de la societat en el seu conjunt. Es massa dinàmica, amplia, diversa i plural perquè un representant d’una part molt petita de la població (i no per això menys respectable) s’atribueixi en exclusiva quin és el pensament concret de tota la població. Sembla força evident que allò que molesta el regidor de Ciudadanos no és el llaç groc en si mateix, sinó allò que representa. És un tema d’ideologia. Però també aquí s’equivoca. El llaç groc reclama, simplement, que siguin alliberats els presos polítics per raons de justícia, democràcia i humanitat. No és un símbol que reclami la república, la independència, l’escola pública, la sanitat privada o que el pa sigui més bo. Molts ciutadans, i molts d’ells no són independentistes, simplement consideren que mantenir a la presó els líders polítics és, com a mínim, d’una desproporció inacceptable. Alguns són ciutadans que creuen en el dret a decidir tot i que ells votarien que no a la independència de Catalunya. Fins i tot són ciutadans que no volen una consulta sobre l’autodeterminació però que tampoc volen gent pacífica i honrada a la presó. Fins aquí tot és comprensible i forma part de la multitud de posicionaments, que en tota societat plural han de coexistir amb harmonia i concòrdia. Per tant, fins aquí, res a dir. Tot conforma perfectament criteris diversos sobre la democràcia. El que ja queda fora dels límits raonables de la diversitat són aquells que es dediquen a evitar que altres es manifestin. O a eliminar les expressions que deixen en forma de símbols o expressions. Aquestes actuacions s’allunyen de la democràcia i s’acosten al feixisme. Agradi poc o gens el mot, no poden ser percebuts d’una altra manera aquells que es dediquen a eliminar allò que altres tenen la necessitat d’expressar. No consentir la discrepància i no concebre el llaç groc com una mostra genuïna de la llibertat d’expressió queda fora fins i tot d’aquesta migrada democràcia que tenim.