Una de les coses bones que tenen les xarxes socials és que sovint t’arriben notícies d’iniciatives que es porten a terme en altres països o en d’altres poblacions i que de seguida penses “ostres, que xulo” per, tot seguit, preguntar-te “i perquè no ho fem nosaltres?”. Per exemple, i relacionat amb el reciclatge, si viatgem fins a Finlàndia veurem que tenen unes màquines on pots dipositar les ampolles, llaunes o brics ja fets servir, i et donen uns diners a canvi. Què se’n treu? Està clar que un augment del reciclatge, amb la conseqüent millora pel medi ambient que això suposa, però també unes poblacions més netes i que qui vulgui, obtingui un benefici per a la butxaca. A nivell particular, es poden arribar a recuperar fins a 40 euros mensuals. En una línia similar, i apropant-nos una mica més, veiem que, a Roma, han instal·lat unes màquines compactadores d’ampolles de plàstic a les entrades del metro que et permeten obtenir bitllets de metro gratis. Sota el lema “com més recicles, més viatges”, han aconseguit reciclar 20.000 ampolles de plàstic cada dia, fomentar l’ús del transport públic i que la població tingui un al·licient a l’hora de col·laborar amb la protecció del medi ambient. No discuteixo que potser aquesta col·laboració hauria de tenir un caire més altruista, però no es pot negar que la mesura funciona. Sense anar tan lluny, aquí a casa nostra, veiem que a Palafrugell, municipi de 22.000 habitants, duen a terme la recollida porta a porta de certs residus, amb tots els avantatges que aquesta recollida suposa. O Palau Solità i Plegamans, que si bé és un municipi una mica més petit que el nostre, ja fa 10 anys que tenen implantada la recollida selectiva porta a porta tant de les restes orgàniques com les de rebuig i, en breu, iniciaran la recollida porta a porta de la resta de residus. O la ciutat de Lleida, que ho fan en un parell de barris de nombrosa població. Què vull dir amb aquests exemples? Doncs que sovint no cal innovar per implantar idees noves, que funcionen i que tenen un retorn en la població, sinó que val la pena obrir els ulls per veure què es fa en altres poblacions en matèries que ens preocupen i tenir la virtut de saber-les adaptar, cadascú al seu model de poble o ciutat, generant sinèrgies amb els nostres veïns i aprofitant les seves idees sense vergonya buscant sempre el bé comú, fet que contribuiria, sens dubte, a fer més amable la nostra societat.