La mestra

Avui he tingut notícies d’una mestra. Probablement ningú no li recordarà el nom, però va ocupar portades i hores de tertúlia fa no gaire.
Recorden l’aplicació de l’article 155? I la campanya que va acompanyar l’aplicació de l’article 155? Aquella campanya que cridava que a les escoles catalanes adoctrinaven les criatures i que les mestres de les escoles públiques eren una mena de comissàries polítiques al servei de l’independentisme que maltractaven els nens espanyols. (ignorant deliberadament que a les nostres escoles públiques no hi ha nens i nenes espanyols, ni catalans, ni amazigs: hi ha nenes i nens. Punt.) Doncs aquesta mestra va ser protagonista involuntària d’una d’aquelles campanyes inventades per gabinets de comunicació política i inflades per interessos partidistes i mitjans al servei de les clavegueres de l’estat. La van amenaçar en públic i en privat. Van aparèixer pintades amb el seu nom. Va ocupar pàgines de diaris i hores de tertúlies i televisió. La van insultar, la van acusar i condemnar, la van assetjar i no es va poder defensar. Va ser terrible i li va afectar la salut.
La mentida tal i com va venir va marxar, la campanya va complir els seus objectius políticocomunicatius, les assessories de comunicació van facturar la feina a preu generós i l’aparell político mediàtic que va impulsar el 155 va seguir el seu camí.
Però avui he tingut notícies seves. La casualitat ha fet que les hagi rebudes el mateix dia que el candidat Illa ha dit: « El 155 no va ser un error, va ser la resposta a un error»
Presos polítics, centenars de represaliats, vides trencades per campanyes inventades de criminalització, com la que va patir la mestra. I una mala persona dient que és que ens ho hem buscat.
No em fa cap mena d’il·lusió anar a votar el 14F en plena pandèmia. Però no vull que mai més ningú, enlloc, hagi de tornar a passar el que li va caure a sobre a la mestra. El 14F vull derrotar a les urnes al candidat Salvador Illa i a tot el que representa de repressió i règim corrupte del 78.