L’intercanvi i la venda és una activitat que els éssers humans han desenvolupat des dels seus orígens. Durant tot aquest temps, els diferents tipus d’intercanvi i de vendes, han anat evolucionant per adequar-se a les necessitats de la societat i, actualment, no podem concebre una societat sense comerç perquè la compravenda s’ha convertit en una activitat quotidiana de les persones que adquirim, de forma diària i abundant, béns i serveis per cobrir les nostres necessitats.

A casa nostra, el comerç de proximitat ha tingut sempre una gran importància en el teixit econòmic i social i s’ha considerat un element vertebrador de la vida quotidiana dels nostres pobles i de les nostres ciutats. Molts d’aquests comerços, ja ho sabeu, són d’origen humil i familiar i tenen el mèrit afegit, d’haver-se sabut adaptar al pas del temps malgrat els canvis d’hàbits de la població i les transformacions urbanes.

Per això, quan miro al meu voltant em pregunto quin tipus de comerç vull per al meu poble, el de les grans superfícies o el del comerç de proximitat? El que m’ofereix un tracte personal on ja coneixen les meves necessitats i gustos, o bé un tipus de comerç més genèric i impersonal? El que fomenta la vessant humana i les relacions personals o el que arribes, compres i te’n vas sense interaccionar amb ningú? La crisi econòmica que comencem a notar ha de servir per plantejar-nos, com a consumidors, on volem que vagin destinats els nostres diners i si els volem donar als nostres veïns i veïnes o bé a les grans empreses. Al final, és el consumidor, és a dir, tots nosaltres, els qui decidim quin entorn volem tenir i és amb les nostres accions que podem definir-lo.

Si ens mirem les dades, l’Institut Nacional d’Estadística mostra que les vendes del comerç minorista a Catalunya, van baixar, un 5’6 % al juliol, en comparació amb l’any anterior i això, com a societat, no ens ho podem permetre. La davallada del comerç de proximitat ens afecta a tots perquè implica perdre aquella alegria que tenen els carrer plens de vida, aquelles salutacions de vorera a vorera, implica perdre els productes de qualitat i que s’hi venen i, potser més important, el contacte amb els nostres veïns. Vol dir ciutats i pobles desangelats, grisos i buits.

Si no ens agrada passejar pel carrer i veure locals que han tancat i que passen els mesos i no es tornen obrir, si ens sap greu que tanquin negocis de tota la vida, necessitem apostar pels productes que tenim a tocar. El comerç de proximitat és una part fonamental del patrimoni del nostre país i ara que venen temps complicats, l’hem de conservar.