I de nou, Marchena

La suspensió del tercer grau penitenciari a la Carme Forcadell i a la Dolors Bassa no ens hauria de sorprendre, però ho fa, decep i emprenya. I és que el Tribunal Suprem, amb Manuel Marchena al capdavant, ja fa temps que s’ha auto declarat competent per conèixer tant de les qüestions penitenciaries com dels mecanismes de reinserció, en detriment de les Audiències Provincials, que són les que tenen una secció especialitzada en matèria penitenciària. Aquest fet, demostra una total manca de confiança cap als jutges de vigilància penitenciària, que són els òrgans especialitzats, amb sensibilitat i formació específica, encarregats de valorar, des d’una òptica objectiva, l’evolució de la persona privada de llibertat. La gràcia és que aquests òrgans, quan prenen les seves decisions, no estiguin contaminats pel biaix dels fets, ni per la presencialitat del judici ni per la imposició de la pena, però què passa quan, qui ha estat presidint el judici del procés, qui n’ha dictat una Sentència abusiva, escandalosa, injusta i condemnatòria és la mateixa persona que, descontent amb les decisions dels jutges especialitzats, es dóna poder per intervenir? Doncs que aquesta separació, aquesta suposada distància que ha de garantir certa imparcialitat, no existeix i, per tant, tornem a topar, de nou, amb el jutge Marchena, les ganes de venjança del qual no es poden dissimular.
Suposo que per això, les interlocutòries destaquen que “l’administració penitenciària no pot distanciar-se dels principis i garanties que informen l’execució de les penes de presó imposades pels tribunals” i que “els òrgans de l’administració penitenciària no poden buidar la resposta penal proclamada per un tribunal de justícia, sotmetent la seva sentència a una relectura que disfressa un tractament penitenciari privilegiat i, precisament per això, improcedent”. El jutge Marchena, content amb el paper que li ha tocat a l’Auca, fa i desfà com millor li convé, s’atorga un poder que no li correspon i s’encarrega de corregir als qui gosen contradir-lo. I ningú li diu res. I el deixen fer. I això ens hauria de fer pensar. Perquè… no sé ben bé quin és aquest “tractament penitenciari privilegiat” del que ens parla el Jutge, però que ens vulgui fer creure que els líders polítics empresonats gaudeixen d’un tracte diferent, millor o especial, després del què hem vist durant el judici del procés, és tractar-nos de babaus i això, ja és el súmmum.