En un món cada vegada més globalitzat, els entorns urbans han passat a convertir-se en contenidors de grans problemes interdependents. La producció de gasos d’efecte hivernacle, les grans transformacions econòmiques i socials, els desplaçaments de la població, els canvis en les formes de vida i en l’ocupació provocada pels canvis tecnològics, son per sobre de tot, problemes globals que sempre tenen el seu reflexe en l’àmbit local. La revolució informativa de finals del segle XX va modificat les pautes de l’economia i la política mundial, i conseqüentment també la local, convertint el domini de la informació i de les dades, -no hi ha dubte que aquesta faceta sempre l’ha tingut molt clara l’actual equip de govern-, en una de les principals fonts de gestió i acció de govern.

Si bé les administracions supramunicipals son les que “teòricament” disposen de la majoria de competències per fer front als reptes més globals, son les administracions locals les responsables de donar una resposta de proximitat a la ciutadania. Les conseqüències derivades del canvi climàtic, l’expansió de la desigualtat, els grans desplaçaments de població, el canvi tecnològic, els canvis demogràfics o a les urgències sanitàries, sempre tenen una translació en el dia a dia de la ciutadania. Tradicionalment els Ajuntaments s’han ocupat de l’urbanisme, la cultura, els esports, el transport públic, la recollida de residus, l’enllumenat públic… Històricament es tractava d’oferir uns serveis “estandarditzats”, orientat a una població homogènia que presentaven unes demandes concretes i que podien ser satisfetes per l’administració local d’acord amb les competències que tenia assignades. Actualment aquesta perspectiva ha canviat. Per un costat, l’aparició dels nous reptes globals ha suposat una expansió de les funcions municipals a àmbits que desborden les competències i els recursos municipals. Per un altre costat, la ciutadania, les associacions i les seves demandes s’han diversificat. L’entorn urbà cada vegada és més complexa, i les polítiques locals cada vegada requereix l’adopció de lògiques relacionals i formes de govern multinivell. En aquest context de canvi, va prenent forma una nova governança en forma d’agenda urbana, que amplia la mirada municipal tradicional per retre comptes de les necessitats d’una societat més plural i diversa. Es així com el concepte de governaça local necessita adquirir un nou sentit, incloure una esfera pròpia de govern que transcendeix les “teòriques” competències de l’administració local mitjançant una progressiva expansió de les polítiques municipals, en consonància amb les demandes d’una ciutadania, més exigent i vigilant, en relació amb els poders públics. Aquesta ‘nova agenda urbana’ ha d’esdevenir intrínsecament un pacte políticsocial que afronti sense renuncies totes les competències municipals des d’una mirada territorialment global i socialment igualitària. El canvi climàtic, els reptes ambientals, l’accés a l’habitatge, la reducció de les desigualtats, la inclusió social, la perspectiva de gènere o les cures a la llar, son entre molts altres, els reptes actuals de les administracions locals. En aquest sentit, Castellar necessita treure’s els complexes d’administració petita, sense recursos i amb poques competències, -discurs recorrent en cada ple municipal de l’equip de govern-, per fer front al nous reptes municipals. Necessitem una política municipals i una administració instrumentalment moderna, comunitàriament participativa i socialment activa, que planifiqui i desenvolupi els reptes actuals i futurs sense restriccions o limitacions. Ambiciosa en objectius i en el retorn social dels projectes.