En aquest context d’epidèmia actual, són molts els sectors preocupats pel seu futur i per la seva continuïtat. Al malestar de sectors com el turisme, la restauració i la cultura s’hi suma també el de l’esport, i és que totes les competicions amateur i base han tornat a quedar aturades, ara durant 15 dies, des del passat cap de setmana. A aquesta aturada s’hi ha sumat la prohibició de dur a terme activitats extraescolars si no es duen a terme dins del grup bombolla, així que els entraments esportius, també han quedat suspesos, per no parlar de les curses que tot i ser a l’aire lliure, també han patit les restriccions provocades per la COVID-19 i que segueixin vigents al calendari, ara mateix i malgrat l’esforç de moltes d’elles per adaptar-se als nous requisits, ja no sé si en queda cap.
La suspensió absoluta de l’activitat esportiva durant la primera onada de la pandèmia, va suposar la sentència de mort del teixit esportiu de Catalunya, ja que van quedar afectats tant actors, com federacions i clubs. Ara, aquest nou tancament ha augmentat les pèrdues i ha generat nous ERTOS, amb els conseqüents danys i perjudicis a tot el sector que això implica, fent que la continuïtat de molts ells estigui en perill.
Ara bé, sabem que l’esport, com la cultura, també és segur, ja que segons les dades del ministeri de Sanitat, hi ha hagut només 59 casos de contagis al llarg de les últimes setmanes a tot l’Estat, una xifra que representa el 0,75% dels casos detectats i que, per tant, fa que l’esport suposi només el 0,27% dels contagis. I d’altra banda, des de la UFEC, la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, ens recorden que el seu sector representa el 21% del PIB català, que donen ocupació a més de 80.000 treballadors i tenen més de 40.000 voluntaris i que, a més a més, actuen com a porta d’entrada important al món laboral per al jovent.
Per tant, amb les dades a la mà, cal posar de relleu aquesta seguretat en el món de l’esport així com el pes que aquest té en la nostra societat.
Però més enllà de les xifres, és important recordar i fer valdre que l’esport és un sector essencial i més que el professional (que també), ho és el de base, l’amateur, el que exerceix com a eina d’inclusió social dels col·lectius més desafavorits, el que lluita per la igualtat d’oportunitats, contra el racisme i la violència, el que fomenta hàbits saludables entre els infants i adolescents i el que inculca valors tant importants com l’esforç, el sacrifici, la resistència, el bé comú, el saber perdre i sobretot el saber guanyar, i que dóna sentit a la frase que cantava aquell grup de música i que deia “junts, anem més lluny”. Perquè fer equip és important i sentir-se part d’un col·lectiu també.