El plaer de sentir-se útil

Segur que molts de vosaltres, en moments determinats, heu tingut la necessitat de fer alguna cosa per ajudar els altres, de col·laborar sense esperar res a canvi, d’aportar el vostre granet de sorra per fer que les persones del vostre voltant, els vostres veïns o gent a qui ni tan sols coneixeu, es beneficiïn d’alguna manera de les vostres accions o coneixements. Actuar de forma altruista, perquè sí, perquè sabeu que esteu ajudant algú, és una sensació que a la majoria ens omple i que ens satisfà molt.
Per això, hi ha qui col·labora en campanyes de recollida de roba o de distribució d’aliments, hi ha qui es fa voluntari per replantar arbres en zones especials o qui destina el seu temps a fer companyia a les persones que es estan soles… Jo soc donant de sang. I no sé si sabeu que, cada dia, es necessiten més de 1.000 donacions per atendre a totes les persones que necessiten sang a Catalunya, que la sang és un element biològic que caduca, (d’aquí que les donacions s’hagin de fer de manera regular) o que quan aquesta arriba al Banc de Sang, és separada en glòbuls vermells, plasma i plaquetes i que, per tant, amb una sola donació, cadascun de nosaltres podem ajudar fins a tres persones!
Crec que és important saber que, habitualment, un 10% de les unitats de glòbuls vermells del Banc de Sang, van destinades directament a malalts oncològics que les necessiten per poder seguir els seus tractaments, però que no només són ells, qui en necessiten, ja que de fet, es calcula que abans de complir els 75 anys, més del 70% de la població haurà necessitat rebre sang o productes derivats. I és que la sang és bàsica no només per als malalts oncològics, sinó per a les persones que han patit un accident de circulació, dones a qui se’ls pugui complicar un part, malalts que necessitin un transplantament o qualsevol persona que se sotmeti a una operació quirúrgica. Aquests exemples ens poden ajudar a empatitzar amb tothom que es pugui trobar en alguna d’aquestes situacions, fent-nos superar el respecte a les agulles i entenent que, amb un petit gest com és el de seure en un cadira i reposar-hi 10 minuts, podem contribuir a millorar, i a vegades també a salvar, la vida d’algú.
A mi, el que em resulta més gratificant és quan, uns dies després de la meva donació, el Banc de Sang m’envia un missatge indicant-me que la meva sang s’ha enviat a un pacient de l’Hospital Vall d’Hebron (o del Tries i Pujol o de l’hospital que toqui en cada moment), ja que és una manera de saber que aquell petit gest que vaig fer fa uns dies, és avui, que serà útil.
Però com que la donació de sang és encara lluny d’arribar a la meitat de la població, el repte principal del Banc de Sang és aconseguir el relleu generacional de donants per tal que la donació sigui un hàbit quotidià en la vida de les persones i que passi de pares a fills. Fem-nos propi aquest repte i contribuïm, entre tots, a donar vida.