El desabastiment després de la Covid i la crisi dels xips

És possible que hagueu notat que qualsevol producte que compreu sota comanda (o que vulgueu reparar) tarda molt més del que era habitual fins ara. Els temps d’espera s’han disparat després que les fàbriques hagin estat aturades molts mesos a causa de la Covid, fent que aquesta premissa sigui vàlida tant si vols fer reformes a casa, com si t’has de canviar les ulleres, se t’ha espatllat el mòbil o et vols comprar un vehicle. De fet, aquest cap de setmana passat, ha finalitzat el Saló Internacional del Caravaning i moltes de les marques participants no s’han atrevit a vendre vehicles que no tinguessin ja en estoc, i no pas per manca de compradors ja que aquest és un sector que, actualment, està ben a l’alça.

La reactivació postpandèmia ha sigut tan forta que el preu de les primeres matèries s’ha disparat amb molta força i, amb els estocs baixos, quan de sobte a tothom li ha augmentat l’activitat, els preus han patit un augment molt gran. La gran paradoxa és que davant d’aquesta reactivació que hauria de ser positiva, ens trobem que ens falten les matèries primeres indispensables i que tal reactivació no acaba d’arrencar. A Europa, per exemple, no tenim fàbriques de xips i semiconductors, per tant, la Seat i altres fabricants han hagut d’allargar els ERTO’s i tancar torns perquè no podien produir tot el què tenien previst de produir i és que si bé hi ha molta demanda, falten productes bàsics que trenquen la cadena de subministrament. Això li passa a la indústria de l’automoció però també a la constructora, que entre l’increment dels costos accelerat de matèries com l’acer i la fusta i la manca de materials, fa que no puguin complir els contractes en curs. O a l’alimentària, on alerten que un dels preus que més s’han disparat en els últims mesos per la falta d’abastiment és el dels materials que s’utilitzen per empaquetar, com són el metall, el paper, la fusta, el plàstic i, sobretot, el cartró, fet que s’ha vist repercutit en la factura dels consumidors.

Què ens diu tot això? Com diu Alicia Valero, professora d’Enginyeria Mecànica a la Universitat de Saragossa, que «el consum de materials actual no és sostenible en un planeta finit. O bé canviem el model per les bones, o l’escassetat ens el farà canviar a les males i ens haurem d’acostumar a que no hi hagi videoconsoles per a tots, o que qualsevol tipus d’artefacte que sigui molt demandat i que estigui fabricat amb recursos escassos, sigui impossible de trobar». Només una dada, en tot el que portem de segle XXI, hem consumit tant coure com en tota la història de la humanitat. La crisi dels xips és només un símptoma, la punta de l’iceberg i com diu Valero, «si seguim a aquest ritme, la transició ecològica i digital, estarà en risc».

Allargar la vida dels productes, apostar i potenciar l’economia circular, no comerciar amb la propietat dels aparells, de les coses en general, sinó amb els serveis que aquests ofereixen, són mesures a aplicar ja. Serem capaços de ferho?