Ara fa tot just 2 mesos ens preparàvem per aquesta pandèmia, amb poques dades i molt sovint contradictòries: hem vist polítics de diferents països dient que no farien ús de mascaretes, o que la seva genètica guanyaria aquest virus, mentre que, una mica més a prop, hem vist publicades al BOE coses molt estranyes i hem hagut d’aguantar sermons arnats en boca de militars carregats de medalles (guanyades a no sabem ben bé quina guerra).

Francament, fa molta pena veure tota aquesta parafernàlia de medalles a les rodes de premsa. I és penós veure l’exercit equipat amb unes proteccions EPI de les quals el personal sanitari no en pot disposar. Mentrestant, seguim sentint que no hi ha tests, ni mascaretes, ni guants, ni bates…

Tal com algú ha observat de forma molt encertada: és qüestió de matemàtiques. Si necessites militars per fer tasques sanitàries és que et sobren militars i et falten sanitaris.

Tot això ha anat acompanyat d’una centralització de decisions i una retallada de drets i de competències a les diferents autonomies, que són les que coneixen millor que ningú com s’ha de gestionar la mobilitat al seu territori. Quan es tracta de virus, com més d’a prop ens ho mirem, més podem encertar. Però, pel que sembla, aquí n’hi ha que han decidit fer servir un telescopi en comptes d’un microscopi.

Insisteixo: microscopis i inversió en investigació. Ni telescopis ni tancs ni pujades de sou als que van venir a estomacar-nos l’1 d’octubre de 2017. Aquests augments de salari han d’anar a les dones que netegen els hospitals i les residències d’avis. I aquests ajuts econòmics que pregonen han d’anar als mateixos que han hagut de pagar els 60.000 milions d’euros que ha costat el rescat dels bancs espanyols.

Oriol Mitjà tuitejava aquest dimarts que fer un desconfinament sense poder controlar la infecció ens pot dur a un rebrot del COVID-19. L’especialista en pandèmies que ha contractat el Govern de la Generalitat afirma que no s’ha activat el testeig PCR per a malalts lleus, perquè algú s’entesta

en no utilitzar altres marques d’escovillons, i que no s’ha activat el rastreig de contactes per por a la tecnologia. A banda d’això, no s’ha explicat bé a les persones de més de 70 anys que, per la seva protecció, no haurien de sortir abans de les 10 del matí ni passades les 8 del vespre.

Si s’ha de fer ús d’escovillons marca “no t’hi fixis”, per poder testar a més persones i Oriol Mitjà ens diu que la marca no és important, doncs endavant. Si resulta que no arriben mascaretes la primera setmana, ensenyem la gent a fer-ne, no diguem que no cal fer-ne ús quan sabem de la seva utilitat per evitar contagis.

Si a residències, hospitals, ambulàncies, CAPs, … els falta material, mentre no arribin les bates homologades, per exemple, proporcionem-los bates, encara que siguin fetes amb bosses d’escombraries des del primer dia. No esperem 6 setmanes per fer-ho.

Aquests dies tenim la imatge del voluntariat, de moltes dones, la major part d’elles al voltant dels 60 anys, antigues treballadores d’empreses com la Playtex; o modistes que havien fet vestits de núvia, i que aquests dies s’han recollit el cabell, s’han posat la mascareta i les ulleres de prop, i han fabricat bates i mascaretes a un ritme trepidant, amb tota la seva empenta, per protegir persones a qui ni tan sols coneix, però que sap que es troben a la primera línia en la lluita contra la malaltia. Un voluntariat que ha agafat la iniciativa davant la crida dels hospitals i dels necessitats. Perquè mentre alguns es posen medalles, el personal sanitari pugui posar-se bates.

Hem d’aprofitar que som un país que ha viscut del tèxtil, i que encara té màquines de cosir. I sobretot, hem d’aprofitar que som un país històricament acostumat a trobar solucions i sortides a tots els problemes que s’han presentat o bé que ens han presentat.