Sempre m’ha agradat el poeta Joan Margarit quan parla de la intempèrie com el lloc on quedem desprotegits, com els sentiments que experimentem quan mor algú a qui estimem, quan passa alguna cosa que ens colpeix, trasbalsa i la nostra vida queda afectada per sempre. La intempèrie, segons Margarit, són els sentiments de pèrdua, de desesperança, de dol, de sentir-nos desprotegits davant els fenòmens de la vida.
I contra la intempèrie, les estructures.
Les estructures físiques que ens protegeixen i ens donen cobertura: les cases, els hospitals… però també les estructures socials, familiars, d’amistat… que ens acullen i ens protegeixen de la intempèrie de la vida.
La crisi del Covid 19 ha deixat molts castellarencs i castellarenques a la intempèrie: per la pèrdua més gran, que sempre és la de vides humanes; però també per pèrdues materials: de feina, de seguretat, de certesa, d’oportunitats.
Tenim la responsabilitat de crear aquestes estructures que protegeixen els nostres veïns de la intempèrie. Se n’han creat de noves, com la xarxa de voluntariat, algunes s’han fet més fortes: Càritas, Creu Roja… i encara l’administració hem de respondre millor i més ràpid perquè la crisi no serà ni curta ni fàcil. Però també tenim el deute moral d’ajudar a crear les estructures que acompanyin a les persones que han perdut algú estimat durant la pandèmia i no l’han pogut acomiadar com cal.
Era necessari un acte de poble per a acomiadar col·lectivament les persones que ens han deixat. Un acte d’aturar-nos un moment i dir adéu. Un acte que hem demanat en tot moment que fos tractat amb la màxima sensibilitat i obertura de mires possible, perquè es podia fer de moltes maneres i calia triar aquella on més gent es sentís a gust i el sentís com a propi. En moments de dol col·lectiu els personalismes són intolerables, cal generositat.
Torno a citar Margarit:

La vida s’alimenta dels dies generosos.
De donar i protegir.
Quan s’ha pogut donar, la mort canvia.

Acomiadem els morts i conjurem-nos a protegir els vius en salut, habitatge, feina i educació: tenim encara massa feina a fer.