D’autobusos, indústria i cultura

Més endavant parlarem de la notícia de la setmana: la connexió ràpida amb autobús entre l’estació de tren de Sabadell i Castellar. Fa molts anys que la gent d’ERC ho reivindiquem com una prioritat i entenem que no s’està explicant massa com toca, però ja en parlarem tranquil·lament. 

Els voldria explicar un tema directament relacionat però que va més enllà: la connexió de Castellar amb la resta del país. Les oportunitats que perdem quan el municipi es conforma en ser accessori enlloc de protagonista. I miro d’explicar-me: 

Vinc de visitar una empresa d’altíssim valor afegit i de tecnologia capdavantera. Tota la conversa ha anat de com connectar-se amb hubs tecnològics industrials de Terrassa i Sabadell, literalment d’esquena a Castellar. I aquí perdem una oportunitat: l’empresa fa el que ha de fer, connectar amb la cadena de valor i de coneixement del seu sector. Qui no està fent la seva feina és Castellar, que no ofereix connexions atractives a la tecnologia i a la ciència i a la creació. Com a molt, accions aïllades pensades per a espectadors, per a consumidors, sense crear el valor afegit necessari que doni oportunitats a la nostra vila. 

Posaré un parell d’exemples: el Bram o la setmana de la ciència. Tenim un magnífic festival de cinema social organitzat a quatre mans pel Cineclub, que fa la seva feina i molt ben feta i per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament, que només fa una part de la feina que hauria de fer: Si volem fer progressar el nostre municipi i la gent que hi viu, hem de crear les infraestructures necessàries per a crear. El valor afegit, el creixement cultural no ve de seure i mirar. Ve de crear, d’aprendre, de ser espectador crític perquè s’entén el llenguatge, s’ha treballat i experimentat i això permet entendre la grandesa del que es veu. El Bram, des de l’òptica de l’Ajuntament, hauria d’anar acompanyat del foment de la creació, de programes estables sobre creació audiovisual a escoles, al Mirador i a la Fàbrica. Amb aquesta especialització en audiovisual, Castellar tindria un potencial al qual renuncia ara. 

Si fem anar la rodeta del ratolí i aixequem la perspectiva del Google Maps, ubicarem Castellar connectant un parc natural amb l’àrea metropolitana i tot el seu teixit industrial, amb dues universitats a pocs quilòmetres de distància. Aquest és el gran valor de Castellar, reivindicar-se com a connector del Parc Natural i les estructures de la indústria i el coneixement. Per això una setmana temàtica amb alguns actes aïllats en un programa benintencionat resulta clarament insuficient. Voler-ho ser tot, a la pràctica, és acabar no sent res.  

Castellar necessita estratègia i visió de futur. Per a tenir visió de futur i estratègia cal tenir una sòlida potència cultural. I no anem per aquest camí, la qual cosa és una llàstima.