Fa uns dies vaig veure un anunci a les xarxes socials que em va agradar molt i que em va fer reflexionar. En ell, sota el lema de “fes-ho com una noia”, i amb una música potent i animada, s’anaven succeint imatges de dones fent diferents activitats i, a mesura que avançaven les imatges, apareixien frases de l’estil “condueix com una noia” i es veia una noia conduint un tractor mentre llaurava un camp, o bé “dirigeix com una noia”, en relació a una directora de cinema o “parla com una noia” i hi apareixia una dona fent una conferència en una sala ben gran i davant d’un públic numerós.

Em va fer reflexionar perquè posava en valor “com” fer les coses des del punt de vista d’una dona, amb l’experiència d’una dona i amb tot el què això comporta. És evident que homes i dones sóm diferents però per mi és positiu que ho siguem perquè tots tenim sensibilitats diverses i podem aportar diferents perspectives alhora de dur a terme qualsevol tasca o activitat. Per tant, fer les coses “com” una dona s’hauria d’entendre en termes d’igualtat a fer-les “com” un home, però sembla que encara, avui, sigui important dir-ho (i repetir-ho), perquè malauradament encara hi ha qui creu que si ho fas com una dona, no ho fas prou bé.

Veient aquest anunci, em va venir al cap aquella frase despectiva que hem sentit tantes vegades de “corres com una nena” i vaig pensar que, en l’anunci en qüestió, li havien sabut donar la volta al posar a la dona al centre de qualsevol activitat. Perquè què vol dir, que “corres com una nena”? que corres poc? Que no tens estil? Que no t’hi esforces prou? Jo surto de tant en tant a córrer per muntanya, faig alguna cursa i estic ben orgullosa del què aconsegueixo. És més, estic molt satisfeta de “córre com una nena”, i per això, i tornant a l’esperit de l’anunci que comentava, és important que tots entenguem que les dones, fem el què fem, ho podem fer i ho hem de fer a la nostra manera, aportant un saber estar, unes idees i unes visions, que s’han de tenir en compte i valorar com correspon perquè són complementàries i donen una visió més amplia de tot allò en el que participem.

Però jo, no només estic satisfeta de “córrer com una nena”, també estic satisfeta de com faig altres coses, per exemple, de com educo a les meves filles. Segur que m’equivoco en algunes coses (com els homes, evidentment!), però crec que els valors que els intento inculcar, les maneres de resoldre els problemes amb els que es troben i es trobaran, o la manera d’enfocar la vida, són diferents als que els pot inculcar el seu pare i, per descomptat, igual de vàlids i valuosos. Són perspectives diferents que els hauran de servir per ampliar la visió del món, de la feina, de les relacions personals, de les amistats i que els serviran per superar reptes i pors. Igual que fa el seu pare.

Així doncs, que no ens faci vergonya fer les coses com una noia, com una dona, perquè les sabem fer igual de bé i per això, cal que ensenyem, dirigim, estimem, decidim, parlem eduquem i gaudim de la vida, tal com sóm.