SOSTENIBILITAT ENERGÈTICA AL MUNICIPI

Intervenció del Josep Maria Calaf, en el ple del mes d’abril, Veure vídeo

Principi general pel que fa al consum energètic

D’entrada, com a principi general, cal reconèixer que la millor energia és aquella que no cal produir perquè no ho requereix el consum industrial i social. És el mateix principi que s’aplica als residus: Reduir abans que reutilitzar i reciclar. El fonament d’aquest principi energètic radica en que no hi ha cap energia amb una petjada ecològica igual a cero. És per això que la nostra primera moció, Sostenibilitat en els municipis, tenia la pretensió de reduir el consum energètic abans de decidir quina era la millor energia possible per consumir. Les propostes, doncs, consistien en conscienciar sobre el canvi climàtic, informar de les possibilitats d’estalvi energètic, participar activament en l’objectiu de sostenibilitat, promoure accions que mitiguin consums energètics i aconsellar sobre hàbits i costums que provoquen un malbaratament energètic. Però fet això i acceptat que les societats van en la direcció d’augmentar les necessitats energètiques cal concretar quin tipus d’energia és més convenient d’utilitzar.

Tipus d’energies

Dins de les energies disponibles, les menys aconsellables són les energies d’origen fòssil per raons òbvies. I, avui en dia, tampoc té cap possibilitat l’energia nuclear. Ni tan sols un increment de l’energia d’origen hidràulic, malgrat ser renovable, és una opció considerable pel fort impacte territorial, ecològic i d’inversió econòmica que té.

Finalment, la resta de les energies renovables són la gran aposta de futur en la majoria de països més conscienciats. Certament representen una millor concepció pel que fa al medi ambient. I darrerament ja no només són defensables per motius ecològics sinó fins i tot econòmics. Però fins i tot aquestes energies verdes precisen concrecions en la seva concepció i utilització.

Els municipis com a productors d’energia renovable

Al mateix temps que hi ha la necessitat d’impulsar decididament l’energia renovable la societat també té uns reptes que ha d’ afrontar paral·lelament. Un és el de les poderoses companyies elèctriques que tenen un control absolut sobre les energies utilitzades, fins i tot les energies renovables. Com a conseqüència d’això se’n deriva una energia amb un control poc democràtic, uns preus poc populars i uns interessos que barregen massa sovint política, economia i poder. Aquests grans oligopolis tenen, per altra banda, una escassa vocació d’afrontar la pobresa energètica ja que fan prevaler el guany econòmic abans que les necessitats socials. És a dir, és una energia poc transparent, socialment injusta i manté una perillosa connivència entre el poder legislatiu i el poder econòmic.

Un segon repte que cal afrontar és l’enorme distància que, sovint, hi ha entre el lloc de producció i el d’utilització. Això obliga a grans xarxes de transport que malmeten el paisatge, perjudiquen el medi ambient, són perilloses i provoquen pèrdues d’energia importants. Els parcs eòlics o fotovoltaics i les preses hidràuliques poden ser molt renovables però no eviten que les línies de transport energètic (i les enormes estacions distribuïdores) vagin creixen en el territori.

I, per si fos poc i segurament per tot l’exposat, el model energètic espanyol és massa car cosa que resta competitivitat a l’economia productiva. Això provoca que aquest sector, fonamental per generar ocupació, tingui poques possibilitats d’aconseguir un creixement sostingut i estable.

És per aquests motius que ens cal canviar aquest model energètic per configurar-ne un de nou que fomenti la participació ciutadana, que sigui més just en garantir el dret social a l’accés a l’energia, a democratitzar l’energia evitant les portes giratòries que massa sovint fan servir polítics a l’abandonar la política professional, a aconseguir uns preus més assequibles per la ciutadania i les petites i mitjanes empreses, que incorpori criteris i sensibilitats per afrontar la pobresa energètica, que deixi de situar el guanys empresarials per damunt de les persones, els territoris i el medi ambient i per fomentar una energia sostenible, renovable i de proximitat. Per tot això ens cal parlar més de transició energètica que d’energies renovables.

Els ajuntaments dels pobles i les ciutats tenen la gran oportunitat de liderar aquesta transició energètica si deixen d’actuar com a simples consumidors d’energia i assumeixen el seu paper de productors d’energies renovables. I cal anar molt més enllà de l’autoconsum si es vol tenir capacitat d’intervenció en el mercats i participar, alhora, en la distribució i comercialització d’energia verda pels seus consums. Cal no oblidar que els ajuntaments també tenen al seu abast no només generar i produir energia sostenible per ells mateixos sinó que també tenen l’immens potencial d’impulsar i incentivar la producció d’energies renovables entre la seva ciutadania.

Òbviament aquesta transició energètica requereix normatives que l’emparin i entitats supramunicipals que l’estructurin, coordinin i gestionin. Pel que fa a normatives, Europa va aprovar, fa poc, un paquet de disposicions que pretenen regular la transició amb objectius concrets pels anys 2030 i 2050 on es preveu que la ciutadania tingui un paper molt actiu. La Generalitat i l’Estat estan transposant i desenvolupant aquesta normativa que tot indica que ens afectarà molt directament. Pel que fa a entitats aquest any 2021 s’ha creat l’Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública (AMEP), que pretén desenvolupar accions i realitzar activitats per la creació d’una línia comunicativa pròpia, organitzar jornades, seminaris i cursos informatius i formatius i crear un marc de treball, coordinació, col·laboració i debat entre municipis.

L’AMEP és una associació sense ànim de lucre, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat jurídica d’àmbit territorial català.

L’energia és un dret fonamental i les administracions públiques han de ser garants d’una comercialització socialment responsable i sostenible de l’energia.

Ser membre de ple dret de l’AMEP suposaria per Castellar uns 1.250€ a l’any ja que pel 2021 la quota és l’equivalent al 5% dels habitants.

Per totes aquestes raons, el grup municipal d’ERC de Castellar del Vallès proposa l’adopció dels següents acords:

1. Sol·licitar l’ ingrés a l’Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública (AMEP) com a membre de ple dret ja que defensa valors i objectius comuns amb els conceptes que conté aquesta moció i comparteix estratègies, oportunitats i necessitats amb altres ajuntaments.
2. Crear una taula de treball, similar a les que existeixen en els temes d’habitatge i de mesures sòcio-econòmiques, amb la participació de tècnics municipals, govern i oposició que permeti avançar en totes aquelles mesures energètiques que ens condueixin a una millor sostenibilitat en l’àmbit municipal. Òbviament correspondrà a la taula de treball concretar propostes, calendaris, funcionament i mitjans però els objectius generals haurien de ser:
   • Apostar per les energies renovables en l’àmbit municipal que responguin no només al criteri de sostenibilitat sinó especialment al concepte d’economia circular.
   • Impulsar la pròpia producció d’energia verda que ens permeti sobirania en relació a l’ús i la distribució de l’energia.
   • Afavorir el criteri que la producció i la utilització d’energia siguin coincidents en l’espai.
   • Impulsar preferentment, quan l’energia que es pretén aconseguir sigui tèrmica, la biomassa ja que respon al concepte més complert i ampli pel que fa a economia circular.

Estudiar la creació d’una oficina municipal que pugui orientar als ciutadans interessats en utilitzar energies netes.