El passat mes de febrer d’enguany ERC va presentar una moció amb el títol Sostenibilitat en el municipi. Els continguts i els acords demanats anaven en el sentit que els municipis tenen l’obligació i la necessitat d’actuar decididament i urgentment  per frenar el canvi climàtic. En essència aquesta moció tractava d’impulsar i aplicar l’Agenda 21L on no hi consten mesures concretes per lluitar contra el canvi climàtic però si un seguit de criteris que cada municipi pot adaptar en funció de les seves particularitats, necessitats o possibilitats. L’A21L feia referència a dos conceptes que estan molt relacionats entre si i que, a més a més, tenen un potencial enorme per l’èxit de la lluita contra el canvi climàtic: Proximitat i participació. Això significa un reconeixement implícit: No hi ha cap govern per gran que sigui ni cap institució per poderosa que sigui que pugui afrontar amb èxit per si sola la lluita per frenar el canvi climàtic. Es necessita ineludiblement la conscienciació i la participació ciutadana. Sense aquest element col·laborador cap política podrà triomfar. De fet molts dels acords proposats anaven en la línea de conscienciar, informar, actuar i fer participar activament a la ciutadania.

Una de les formes concretes de lluitar per la sostenibilitat del planeta es actuar en la millora de la recollida selectiva. I aquí es fa més evident que enlloc que sense la col·laboració de la ciutadania es impossible aconseguir uns millors índex de recollida selectiva.

Precedents

El grup municipal d’ERC sempre ha estat molt actiu en propostes i mocions que tenen com a objectiu la sostenibilitat. I especialment batallador en millorar els índex en la recollida selectiva. El Maig del 2016 va presentar una moció anomenada Recollida selectiva en els mercats. El Març del 2017 un altre amb el nom Recollida Selectiva de residus. El gener del 2018 Papereres segures, el febrer del 2020 Envasos de plàstic, …

Una de les més importants va ser la de Recollida Selectiva de residus. Aviat farà 4 anys que va ser aprovada per unanimitat. Amb l‘agreujant que Som de Castellar-PSC es va afegir a la moció com a grup proposant. Es a dir que la moció va ser presentada per ERC i Som de Castellar-PSC

La moció va ser oportuna ja que tot semblava indicar que, si no s’actuava decididament, seria impossible arribar al índex del 60% establert per la Generalitat a través del seu pla PRECAT. I així ha estat. Ni tan sols serà possible la Directiva Europea d’arribar a un índex RM/RS del 50% per aquest any.

Els acords d’aquella moció ens semblen avui en dia plenament vigents, excepte aquell on es reafirma el compromís amb el PRECAT d’arribar a un índex del 60%.

Però per arribar, algun dia, a assolir índex rellevants en la recollida selectiva cal tenir en compte quatre punts d’excepcional importància:

1. Identificar qui genera el residu amb el residu. El porta a porta és només una opció de les moltes que hi ha tot i que és la forma més estesa i experimentada. Però l’objectiu final del porta a porta (o la modalitat que és determini al tipus de trama urbana a que s’apliqui) es poder identificar el productor del residu amb el residu. Això es vital si es volen aplicar posteriors polítiques fiscals incentivadores i justes.
2. Campanyes de sensibilització. Les campanyes de sensibilització son fonamentals perquè la ciutadania actuï correctament en relació als residus. Aquestes campanyes han de contemplar dos conceptes completament oposats: Reduir i reciclar. Tots dos poden servir pels propòsits mediambientals però reduir és l’única solució real al problema dels residus ja que l’únic residu que no genera problemes és aquell que no es produeix. Reciclar és la millor alternativa un cop el residu ja existeix però cal tenir present que reciclar equival a generar nous residus (contenidors, bosses escombraries, camions, cubells, …). Tot i així el balanç ecològic del reciclatge es considera positiu a efectes mediambientals
3. Qui contamina paga. Aquest punt precisa de la implantació prèvia del punt 1 i a de ser posterior al punt 2. Tothom a de saber que les campanyes de sensibilització són tan necessàries com insuficients ja que sempre hi haurà col·lectius que no es veuran concernits per actuar solidàriament i cívicament. En aquests casos pagar pel residu que un mateix genera és un bon instrument incentivador del reciclatge i/o reducció.
4. Les taxes han de cobrir el cost que comporta el residu municipal. De la mateixa manera que es injust que els ciutadans que no reciclen paguin el mateix que els que reciclen també es injust que els pressupostos municipals aportin a la gestió de residus més recursos que els obtinguts en les taxes corresponents. Aquesta manera de subvencionar els ciutadans que no reciclen es molt irresponsable i molt poc encoratjadora per prendre consciencia.

El punt 3 pot tenir una enorme eficàcia per aconseguir els índex de recollida desitjables ja que es poden considerar elements tan agreujants com atenuants: qui recicla més o menys, qui genera més o menys, qui te més poder adquisitiu o menys, qui no segrega res, qui genera residu reciclable o no,  qui genera residu voluminós o no, … Al final la taxa respon al grau de responsabilitat del ciutadà en relació als residus. També porta associat una clara raó de justícia. No te cap sentit que els que generen poc residu paguin el mateix que els que no segreguen. Això es poc estimulant pel qui vol reciclar i dona molta impunitat per qui es proposa no fer cap esforç.

El punt 4 esta en oberta contradicció amb el que fa actualment l’equip de govern. Des del 2017 l’Ajuntament ha gastat 1.200.000€ més del que ha recaptat amb la taxa de residus. En el 2020 hi ha un pressupost de 767.000€ pel tractament de residus però és que el 2022 n’ hi hauran de destinar 900.000€. És previsible que la Generalitat anirà penalitzant econòmicament a aquells ajuntaments que no compleixin amb els objectius del PRECAT.

El Grup Municipal d’ERC proposa al Ple Ratificar els acords aprovats per unanimitat en la moció Recollida Selectiva de Residus amb les modificacions que obliguen per la situació actual:

Primer.– Impulsar campanyes informatives i d’educació ambiental per tal de sensibilitzar a la població sobre la conveniència i la necessitat de reciclar. Aquestes campanyes també han de tenir com a objectiu disminuir els impropis que dificulten el reciclatge i penalitzen econòmicament. Complementen les necessàries accions de caire normatiu i econòmic.

Segon.- Reafirmar el compromís amb l’índex previst en el PRECAT del 60% tot i que la data per aconseguir-ho es trasllada al 2022 atès que es impossible acomplir aquest punt en el que queda d’any.

Tercer.- Adequar els increments de costos futurs als ingressos provinents, especialment, de les taxes. En cas contrari es camufla part del problema a la ciutadania i es generen taxes injustes i regressives.

Quart.– Efectuar estudi per a la implantació de la recollida porta a porta a Castellar del Vallès. L’estudi també ha d’aportar informació sobre com establir fórmules de pagament que quedin vinculades a la generació efectiva de deixalles.

Cinquè.- Implementar, d’acord amb l’estudi anterior, el sistema o sistemes de recollida més adients per Castellar.

Sisè.- Aplicar, en una segona fase, taxes proporcionals a la generació de residus de manera que les fraccions reciclables siguin més barates que les que siguin de rebuig i en proporció amb la quantitat de residu generat.

Setè.- Demanar a la regidoria corresponent que proposi a les comissions pertinents que avaluïn la possibilitat de continuar i augmentar les visites escolars al Centre de Tractament de Residus del Vallès Occidental (CTR) i als dipòsits finalistes per tal que prenguin consciència de la gravetat i la magnitud del problema. Atès la situació actual per la Covid-19 aquesta proposta es reprendrà quan per sanitat i per seguretat sigui possible.

Vuitè.- Comunicar aquests acords al Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental, al Consell Comarcal del Vallès Occidental i a la Generalitat de Catalunya.