Maria Antònia Vilardebò, convidada per Dones d’ERC, va parlar sobre la vida de la cartògrafa de l’Orient Mitjà, espia i fotògrafa, entre moltes altres coses.

Dijous 13 de febrer, dins el cicle de xerrades organitzat per l’Assemblea de Dones d’ERC, Maria Antònia Vilardebò i Alsina, va copsar l’atenció dels prop de 40 assistents que volien conèixer detalls sobre la figura de Gertrude Bell. Vilardebò va recordar que Bell va ser arqueòloga, alpinista, lingüista, escriptora, fotògrafa, activista política, cartògrafa a l’Orient Mitjà, espia agent de l’Imperi britànic.

També coneguda com la Lawrence d’Aràbia Femenina, la Tigresa d’Iraq o la Reina sense corona de Mesopotàmia, nascuda fa 151 anys a Durham, Gran Bretanya u graduada en història a Oxford, va conquerir 2 cims als Alps Suïssos, i després va viatjar a Teheran, es va enamorar del desert i va aprendre diferents dialectes perses. Amb nómina al Foreing-office Imperialista, i britànica com la que més, va dissenyar les fronteres d’Orient Mitjà tal com les coneixem ara.

Al 1921, a la conferència del Caire va ser el seu gran moment de glòria: tots els ministres assistents, entre ells Winston Churchill, van votar a favor de les propostes de Bell: acceptant el seu disseny de fronteres de l’actual Iraq. I també Faisal com a rei de l’Iraq. Un govern àrab, evidentment favorable als interessos britànics.

Tal i com va recordar Maria Antònia Vilardebò, la història sempre va atribuir aquestes fites a Churchill o a Lawrence d’Arabia, però el cert és que qui realment coneixia el desert i a les seves tribus com si allà hagués nascut va ser Gertrude Bell. De fet, va aconseguir millores per les dones d’Aràbia, doncs va convèncer al rei Faisal de la necessitat de fer escoles i hospitals i que sobretot les dones havien d’assistir-hi.